Coneix els projectes becats

"Els micro-pèptids com a font de noves dianes terapèutiques i biomarcadors per al tractament del càncer"

Dra. Maria Abad Méndez, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO)

Els tumors són poblacions dinàmiques de cèl·lules: les cèl·lules tumorals poden "transfomase" i canviar les seves propietats, la qual cosa els permet créixer, sobreviure a les teràpies, metastatitzar. Aquesta capacitat de canvi es diu plasticitat cel·lular, i pot conduir a que dins del tumor es generin les anomenades cèl·lules mare del càncer. Aquestes cèl·lules són les encarregades de regenerar i mantenir els tumors i, al mateix temps, són resistents a la majoria de teràpies habituals, com la quimioteràpia o la radioteràpia. Aquest fenomen és molt complex i encara ens queda molt per entendre, però fa tan sols tres anys s'ha descobert que en les cèl·lules hi ha unes petites proteïnes, anomenades micro-pèptids, que havien passat totalment desapercebudes fins ara i que creiem tenen un paper molt important en aquest procés.

Aquest projecte se centra en el càncer de pàncrees, un dels tumors més mortals per al que actualment no hi ha un tractament eficaç, i es proposa estudiar quatre nous micro-pèptids que s'han identificat al laboratori. Els primers resultats apunten que aquests micro-pèptids tenen un paper clau en la plasticitat de les cèl·lules tumorals. L'objectiu és seguir estudiant-los i conèixer el paper que tenen en càncer de pàncrees, per augmentar el coneixement de la malaltia, i entendre per què fracassen les teràpies actuals en pacients. A més, els micro-pèptids poden constituir noves eines de diagnòstic o pronòstic, i ser la base de nous tractaments contra el càncer pancreàtic.

"Estudi de factors predictius de resistència primària i adquirida a immunoteràpia a 1ª línia de càncer de pulmó no cèl·lula petita avançat"

Dr. Ernest Nadal Alforja, Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

Resum: La immunoteràpia ja forma part del tractament estàndard dels pacients amb càncer de pulmó no cèl·lula petita avançat. Per als pacients amb expressió alta de la proteïna PD-L1 en el tumor, el tractament amb pembrolizumab a 1ª línia ha demostrat que augmenta la supervivència i el temps que triga el tumor en progressar pel que fa a la quimioteràpia convencional. No obstant això, no tots els pacients respondran al tractament i als 10 mesos la meitat dels pacients presentarà una progressió de la malaltia.

L'objectiu del projecte consisteix a comprendre perquè no tots els pacients es beneficien i també de quina manera el tumor adquireix la resistència al tractament. S'analitzarà en el tumor l'expressió de gens específics i en la sang els nivells de citoquines (molècules associades amb inflamació i mobilització de cèl·lules inflamatòries) i de poblacions de cèl·lules sanguínies en diferents moments de la malaltia.
Aquest projecte s'emmarca en una línia de recerca de gran rellevància clínica i que busca avançar cap a una immunoteràpia de major precisió i optimitzar la seqüència de tractament per aconseguir una major supervivència amb una bona qualitat de vida en els pacients amb càncer de pulmó metastàtic.

"Nous enfocaments terapèutics per al càncer de pròstata hormono-refractari basats en la kinesina KIF11"

Dra. Anna Santamaria Margalef, Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR)

Resum: En aquest projecte es pretén estudiar el possible valor pronòstic de l'expressió de KIF11, en tumors de pròstata amb MYC amplificat / sobreexpressat. A més, explorarem el valor terapèutic de KIF11 en models preclínics i models derivats de pacients que recapitulen més fidelment la malaltia (objectiu principal d'aquesta proposta).

La deprivació hormonal és la primera línia de tractament per al càncer de pròstata en estadis avançats; però, amb el temps, els tumors desenvolupen resistència i disseminen provocant un increment en la morbimortalitat associada a la malaltia. En aquest punt, les teràpies hormonals de segona línia només aconsegueixen una taxa de resposta del 20-30%. Les kinesinas, proteïnes crucials per a la divisió de les cèl·lules, han sorgit com a noves dianes d'intervenció quimioterapéutica. Els resultats preliminars de la investigació suggereixen que KIF11 podria ser una diana terapèutica important per al tractament dels tumors hormono-refractaris de pròstata, especialment els que presenten amplificació o sobreexpressió de l'oncogen MYC.

Potencial clínic dels exosomes derivats de la vena que drena del tumor en pacients quirúrgics de càncer de pulmó en la identificació de pacients amb alt risc de recaiguda"

Dr. Alfonso Navarro Ponz, Facultat de Medicina - Universitat de Barcelona

Resum: Un elevat percentatge de pacients operats d'un càncer de pulmó recauen de la malaltia al cap de pocs mesos de la intervenció amb aparició de tumors en altres òrgans, situació que es coneix com a metàstasi. Els mecanismes responsables de la metàstasi no són encara ben coneguts i la teoria més actual indica que es deu en part als elements alliberats pel tumor al torrent sanguini abans de la seva extirpació, entre ells cèl·lules tumorals circulants i exosomes. Els exosomes són vesícules que transporten elements clau per preparar a l'òrgan diana el microambient adequat perquè les cèl·lules tumorals circulants puguin ancorar-se i créixer, i d'aquesta manera iniciar la metàstasi. En aquest projecte es pretén obtenir durant la cirurgia sang d'una vena on drena el tumor, sang tumoral, considerada la millor font per analitzar els elements alliberats per aquest. En aquestes mostres s'analitzen els exosomes i el seu contingut per identificar biomarcadors que permetin identificar pacients amb alt risc d'aparició de metàstasi després de la cirurgia i que per tant serien candidats a un seguiment i tractament més adaptat al seu risc.

"Bloqueig de la comunicació cervell-tumor per al tractament del ependimoma (SPINE) "

Dra. Roberta Antonelli, Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (VHIR)

Resum: Els tumors pediàtrics del sistema nerviós central són el tipus de càncer més comú en els nens i la principal causa de mort relacionada amb el càncer. El Ependimoma (EPN) és el tercer tumor cerebral pediàtric més comú i és incurable en fins a 40% dels casos. Els tractaments amb cirurgia i radiació estan limitats per la ubicació del tumor i el risc de danyar estructures vitals del cervell, i no s'han demostrat beneficis clars amb la quimioteràpia, la qual cosa posa de manifest la necessitat de desenvolupar noves teràpies.
Recentment s'ha s'ha demostrat que el teixit on apareix el tumor, en aquest cas el cervell, juga un paper molt important en el creixement tumoral. Per tant, entendre la interacció i la comunicació entre les cèl·lules cerebrals i les cèl·lules tumorals permetrà obrir noves vies per al tractament d'aquest tipus de tumors enfocades a bloquejar la interacció cervell-tumor.